PRESENTACIÓ

Benvolguts:

En aquest blog, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d'un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d'ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l'abast de tots vosaltres.
Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l'acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D'aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l'ús apropiat.
Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l'ajut i la col·laboració, i el més important, l'alé i l'empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Montserrat Mauné


diumenge, 18 de desembre de 2016

50è aniversari de Mauné i els seus Dinàmics

Dissabte 17 de desembre de 2016, es va commemorar el 50è aniversari de Mauné i els seus Dinàmics a la sala La Cate de Figueres.

Redacto aquesta entrada al blog, a nivell personal.

Va ser un acte ple d'emocions, de felicitat i de records, molts de records.

El conjunt Mauné i els seus Dinàmics es va formar l'any 1965, sota la batuta del meu pare Florenci Mauné, després d'haver estat 8 anys a la Cobla-Orquestra Costa Brava, de la qual en va ser cofundador i director. Cansat de córrer món i de dormir fora de casa, decideix formar un conjunt per poder fer actuacions dins l'àmbit regional i així poder-se dedicar més al negoci familiar, la sabateria i espardenyeria centenària.

Així que va reunir al contrabaixista Josep Joli - que coneix dels temps de l'Antiga Pep i que va cridar per fundar la "Costa Brava", dos joves músics de Cadaqués, en Joan Puig, saxo, tenora i cantant i l'Eduard Pomés, clarinet i saxo i el bateria Toni Gadea que el va descobrir amb 14 anys quan tocava al Casino Menestral.

El meu pare, inquiet, intrèpid i innovador com era, va decidir escriure una versió del "Concert d'Aranjuez" amb la tenora com a solista. Un dia, actuant a La Raqueta de Tamariu, els va sentir en Salvador Gratacós, un dels directius d'Edigsa, felicitant-los per la iniciativa que havien tingut d'incorporar la tenora i els proposà fer uns enregistraments.

Va ser quan van gravar els dos Ep's de Tenora 66 amb temes tant populars com Per tu ploro, L'Emigrant, La Santa Espina, Rosó, Muntanyes del Canigó, Evocació al Pirineu, Cançó de Traginers i un tema d'en Mauné, Som Catalans.

Enregistraments de l'època

L'èxit va ser tant gran, que els van cridar  a "Radioescop" el popular programa de Ràdiao Barcelona, dirigit i presentat per Salvador Escamilla; i també en un programa de Televisió Española, emès en motiu de les Festes de la Mercé de 1966.

Fotografies de l'època

Mauné i els seus Dinàmics arribaren a ser dels grups amb més solera de les comarques de Girona, actuant en sales de ball, discoteques i locals principals de la costa Brava en ple moviment turístic.

Hi va haver algun canvi en la formació, al marxar Toni Gadea a la orquestra Maravella, el va substituir en Jesús Soler i més tard en Guillermo Gil. També es va incorporar el teclista i guitarrista Josep Mª Surrell.

Però el 23 d'agost de 1970 el projecte d'en Mauné va quedar estroncat. Mentre estaven actuant al "Lord's" de Roses el meu pare va patir una fulminant embòlia cerebral, perdent la parla, el llegir i l'escriure i el més important per ell, la música.

En aquells anys no hi havien els mitjans d'avui dia per sobreviure un atac d'aquest tipus. Ni logopedes, vam ser la meva mare i jo que li vam ensenyar a parlar, llegir i escriure. Amb el temps i  va recuperar la música i amb moltíssima força de voluntat va tornar estudiar harmonia i encara va composar 4 sardanes, bastant senzilles per tot el que havia compost.

Així que dissabte vam tenir la oportunitat de fer un homenatge a aquest mític conjunt figuerenc que tant va marcar, no solament a Figueres i a la comarca, sinó arreu.

I en segon lloc, un merescut homenatge a Florenci Mauné, com a compositor i que va transmetre la seva música arreu del país.

Es van interpretar 3 temes del primer disc: Cadaqués, Hola Juventud i La Camioneta.
I 7 temes dels Ep's de Tenora66.

Al mateix temps vam poder incloure aquest concert dins els actes de la Marató de TV3, que una de les causes d'aquest any era l'ictus, embòlia o feridura que es deia quan el meu pare va tenir l'atac.

Per tant tota l'aportació íntegra ha anat destinada a la Marató de TV3.

I en total es van recaptar 1320 €.



Diploma enviat de la Fundació 


Moltes gràcies a tota la gent que dissabte ens van voler acompanyar i contribuir a aquesta causa. I en especial als músics que hi van col·laborar i a Alfons Gumbau Masó, pel seu guió i direcció. També per les presentadores Isabel Rey i Mª Elena Heredia.

Foto i vídeo de Xavi Toral

video


Joan Puig - Fotos de Jaume Nonell

Josep Joli

Joan Puig i Jordi Parrot

Toni Gadea


Santi Escura

Sergi Labarta


Josep Joli, Eduard Pomés i Toni Gadea

Salutació final

Agraïments finals sota l'atenta mirada del meu pare














diumenge, 4 de desembre de 2016

Concert de MAUNÉ I ELS SEUS DINÀMICS

Dissabte 17 de desembre tindrà lloc a Figueres un concert per celebrar els 50 anys del mític conjunt figuerenc MAUNÉ I ELS SEUS DINÀMICS. A les 19:30 h.a la Sala La Cate de Figueres.




Florenci Mauné i Marimont (Figueres, 1925-1995) va revolucionar el món sardanista, a mitjans dels anys seixanta, tocant adaptacions rockeres de peces d'Enric Morera i Pep Ventura. Mentre els Beatles incorporaven el sitar a melodies psicodèliques, Mauné i els seus dinàmics van fer el mateix amb la tenora. L'experiment seria anterior a l'aparició de la Companyia Elèctrica Dharma.

El pas dels anys ha permès redescobrir i valorar l'obra d'aquest conjunt empordanès de música moderna. El director teatral Xavier Albertí va incloure la seva versió de L'emigrant dins l'espectacle Al cel (un oratori per a Jacint Verdaguer), de Narcís Comadira, estrenat al Teatre Lliure l'any 2009.



Mauné i els seus Dinàmics - La història


Mauné va crear el conjunt el 1965 –que primer es deia Mauné y sus Dinamik's–. Ell hi tocava el piano i la claviolina elèctrica acompanyat de Joan Puig i Fornis (cantant, saxo, clarinet, tenora i guitarra elèctrica), Josep Joli i Blanch (Baix i violí), Eduard Pomés (Saxo, clarinet i violí) i Antoni Gadea i Reduan (bateria).

Per donar a conèixer el grup, Mauné va encarregar pòsters i cartells publicitaris al dissenyador Eduard Bartolí i al fotògraf Josep Sala. Algun d'aquests treballs serviria per il·lustrar un dels dos singles publicats amb la discogràfica Sandiego, de Girona. En aquests discos, els Dinàmics hi interpretaven temes ballables, en castellà, a ritme de bolero, txà-txà-txà o twist. Les gravacions incloïen dues peces originals de Mauné: Página en blanco i Cadaqués.

Els Dinàmics també van gravar dos singles amb Edigsa (1966-1967). En els discos, sota la denominació Tenora 66, la banda arrencava les sardanes de les places majors i les traslladava a les sales de ball, convertides en descàrregues de ritme vitamínic, seguint el model dels hits instrumentals de Booker T & the M.G.s, The Surfaris o The Ventures.

Els sectors més tradicionals del sardanisme van arronsar el nas davant d'aquests experiments. Tot això d'hibridar tenores amb un baix, una guitarra, una bateria i uns teclats els semblava un sacrilegi.

Mauné i els seus dinàmics van continuar fent bolos sense problemes, fins a la nit del 22 al 23 d'agost de 1970 . Aquella nit, a la sala "Lords", de Roses, mentre tocaven els primers compassos de Rock around the clock, en Florenci Mauné es va sentir malament. La mà dreta li va quedar aturada damunt del teclat mentre patia una embòlia cerebral als 45 anys. L'atac li faria perdre la parla, l'escriptura i les nocions musicals. Amb una gran força de voluntat, Mauné aconseguiria al cap dels anys recuperar part d'aquestes facultats.


Aquest 2016, es compleixen 50 anys de Tenora 66 i es per aquest motiu que els components que queden del grup, promoguts per la Montserrat Mauné, filla de l’ànima del grup, han volgut fer un replay i refrescar la memòria d’aquell temps.


                                                       Sebastià Roig