PRESENTACIÓ

Benvolguts:

En aquest bloc, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d'un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d'ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l'abast de tots vosaltres.
Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l'acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D'aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l'ús apropiat.
Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l'ajut i la col·laboració, i el més important, l'alé i l'empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Montserrat Mauné

diumenge, 18 de desembre de 2016

50è aniversari de Mauné i els seus Dinàmics

Dissabte 17 de desembre de 2016, es va commemorar el 50è aniversari de Mauné i els seus Dinàmics a la sala La Cate de Figueres.

Redacto aquesta entrada al blog, a nivell personal.

Va ser un acte ple d'emocions, de felicitat i de records, molts de records.

El conjunt Mauné i els seus Dinàmics es va formar l'any 1965, sota la batuta del meu pare Florenci Mauné, després d'haver estat 8 anys a la Cobla-Orquestra Costa Brava, de la qual en va ser cofundador i director. Cansat de córrer món i de dormir fora de casa, decideix formar un conjunt per poder fer actuacions dins l'àmbit regional i així poder-se dedicar més al negoci familiar, la sabateria i espardenyeria centenària.

Així que va reunir al contrabaixista Josep Joli - que coneix dels temps de l'Antiga Pep i que va cridar per fundar la "Costa Brava", dos joves músics de Cadaqués, en Joan Puig, saxo, tenora i cantant i l'Eduard Pomés, clarinet i saxo i el bateria Toni Gadea que el va descobrir amb 14 anys quan tocava al Casino Menestral.

El meu pare, inquiet, intrèpid i innovador com era, va decidir escriure una versió del "Concert d'Aranjuez" amb la tenora com a solista. Un dia, actuant a La Raqueta de Tamariu, els va sentir en Salvador Gratacós, un dels directius d'Edigsa, felicitant-los per la iniciativa que havien tingut d'incorporar la tenora i els proposà fer uns enregistraments.

Va ser quan van gravar els dos Ep's de Tenora 66 amb temes tant populars com Per tu ploro, L'Emigrant, La Santa Espina, Rosó, Muntanyes del Canigó, Evocació al Pirineu, Cançó de Traginers i un tema d'en Mauné, Som Catalans.

Enregistraments de l'època

L'èxit va ser tant gran, que els van cridar  a "Radioescop" el popular programa de Ràdiao Barcelona, dirigit i presentat per Salvador Escamilla; i també en un programa de Televisió Española, emès en motiu de les Festes de la Mercé de 1966.

Fotografies de l'època

Mauné i els seus Dinàmics arribaren a ser dels grups amb més solera de les comarques de Girona, actuant en sales de ball, discoteques i locals principals de la costa Brava en ple moviment turístic.

Hi va haver algun canvi en la formació, al marxar Toni Gadea a la orquestra Maravella, el va substituir en Jesús Soler i més tard en Guillermo Gil. També es va incorporar el teclista i guitarrista Josep Mª Surrell.

Però el 23 d'agost de 1970 el projecte d'en Mauné va quedar estroncat. Mentre estaven actuant al "Lord's" de Roses el meu pare va patir una fulminant embòlia cerebral, perdent la parla, el llegir i l'escriure i el més important per ell, la música.

En aquells anys no hi havien els mitjans d'avui dia per sobreviure un atac d'aquest tipus. Ni logopedes, vam ser la meva mare i jo que li vam ensenyar a parlar, llegir i escriure. Amb el temps i  va recuperar la música i amb moltíssima força de voluntat va tornar estudiar harmonia i encara va composar 4 sardanes, bastant senzilles per tot el que havia compost.

Així que dissabte vam tenir la oportunitat de fer un homenatge a aquest mític conjunt figuerenc que tant va marcar, no solament a Figueres i a la comarca, sinó arreu.

I en segon lloc, un merescut homenatge a Florenci Mauné, com a compositor i que va transmetre la seva música arreu del país.

Es van interpretar 3 temes del primer disc: Cadaqués, Hola Juventud i La Camioneta.
I 7 temes dels Ep's de Tenora66.

Al mateix temps vam poder incloure aquest concert dins els actes de la Marató de TV3, que una de les causes d'aquest any era l'ictus, embòlia o feridura que es deia quan el meu pare va tenir l'atac.

Per tant tota l'aportació íntegra ha anat destinada a la Marató de TV3.

I en total es van recaptar 1320 €.


 
Diploma enviat de la Fundació 
 
 

Moltes gràcies a tota la gent que dissabte ens van voler acompanyar i contribuir a aquesta causa. I en especial als músics que hi van col·laborar i a Alfons Gumbau Masó, pel seu guió i direcció. També per les presentadores Isabel Rey i Mª Elena Heredia.

Foto i vídeo de Xavi Toral
 
video
 
 
Joan Puig - Fotos de Jaume Nonell

Josep Joli

Joan Puig i Jordi Parrot

Toni Gadea


Santi Escura

Sergi Labarta
 
 
Josep Joli, Eduard Pomés i Toni Gadea

Salutació final
 
Agraïments finals sota l'atenta mirada del meu pare
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

diumenge, 4 de desembre de 2016

Concert de MAUNÉ I ELS SEUS DINÀMICS

Dissabte 17 de desembre tindrà lloc a Figueres un concert per celebrar els 50 anys del mític conjunt figuerenc MAUNÉ I ELS SEUS DINÀMICS. A les 19:30 h.a la Sala La Cate de Figueres.




Florenci Mauné i Marimont (Figueres, 1925-1995) va revolucionar el món sardanista, a mitjans dels anys seixanta, tocant adaptacions rockeres de peces d'Enric Morera i Pep Ventura. Mentre els Beatles incorporaven el sitar a melodies psicodèliques, Mauné i els seus dinàmics van fer el mateix amb la tenora. L'experiment seria anterior a l'aparició de la Companyia Elèctrica Dharma.

El pas dels anys ha permès redescobrir i valorar l'obra d'aquest conjunt empordanès de música moderna. El director teatral Xavier Albertí va incloure la seva versió de L'emigrant dins l'espectacle Al cel (un oratori per a Jacint Verdaguer), de Narcís Comadira, estrenat al Teatre Lliure l'any 2009.



Mauné i els seus Dinàmics - La història


Mauné va crear el conjunt el 1965 –que primer es deia Mauné y sus Dinamik's–. Ell hi tocava el piano i la claviolina elèctrica acompanyat de Joan Puig i Fornis (cantant, saxo, clarinet, tenora i guitarra elèctrica), Josep Joli i Blanch (Baix i violí), Eduard Pomés (Saxo, clarinet i violí) i Antoni Gadea i Reduan (bateria).

Per donar a conèixer el grup, Mauné va encarregar pòsters i cartells publicitaris al dissenyador Eduard Bartolí i al fotògraf Josep Sala. Algun d'aquests treballs serviria per il·lustrar un dels dos singles publicats amb la discogràfica Sandiego, de Girona. En aquests discos, els Dinàmics hi interpretaven temes ballables, en castellà, a ritme de bolero, txà-txà-txà o twist. Les gravacions incloïen dues peces originals de Mauné: Página en blanco i Cadaqués.

Els Dinàmics també van gravar dos singles amb Edigsa (1966-1967). En els discos, sota la denominació Tenora 66, la banda arrencava les sardanes de les places majors i les traslladava a les sales de ball, convertides en descàrregues de ritme vitamínic, seguint el model dels hits instrumentals de Booker T & the M.G.s, The Surfaris o The Ventures.

Els sectors més tradicionals del sardanisme van arronsar el nas davant d'aquests experiments. Tot això d'hibridar tenores amb un baix, una guitarra, una bateria i uns teclats els semblava un sacrilegi.

Mauné i els seus dinàmics van continuar fent bolos sense problemes, fins a la nit del 22 al 23 d'agost de 1970 . Aquella nit, a la sala "Lords", de Roses, mentre tocaven els primers compassos de Rock around the clock, en Florenci Mauné es va sentir malament. La mà dreta li va quedar aturada damunt del teclat mentre patia una embòlia cerebral als 45 anys. L'atac li faria perdre la parla, l'escriptura i les nocions musicals. Amb una gran força de voluntat, Mauné aconseguiria al cap dels anys recuperar part d'aquestes facultats.


Aquest 2016, es compleixen 50 anys de Tenora 66 i es per aquest motiu que els components que queden del grup, promoguts per la Montserrat Mauné, filla de l’ànima del grup, han volgut fer un replay i refrescar la memòria d’aquell temps.


                                                       Sebastià Roig






dissabte, 19 de novembre de 2016

Orquesta Jazz MELODIC

Després de molt buscar i rebuscar, per fi ha aparegut una prova de l'existència de l'Orquestra Jazz MELODIC, que va fundar el meu avi Carles Mauné Alay a Portbou la temporada 1952-1953.
En Josep Joli me'n havia parlat moltes vegades però jo en dubtava una mica, ja que a casa no n'havia sentit a parlar mai. I per fi en Joli va trobar el cançoner amb la foto que és la prova definitiva, i que publico avui.

En Carles Mauné  Alay havia entrat a formar part de la Cobla-Orquestra Antiga Pep de Figueres l'any 1920. La temporada 1943-1944 va entrar-hi com a director el seu fill, en Florenci Mauné Marimont, substituint en Jaume Túrias Canadell. I l'any 1952, quan en Florenci entra com a director de la Cobla-Orquestra Caravana i a causa d'altres baixes a l'Antiga Pep, es dissolt aquesta.

Es per aquest motiu que en Carles Mauné decideix fundar una Orquestrina amb 7 músics (cinc de l'Antiga Pep), l'Orquestra-Jazz MELODIC.


 


 

 

 

Amb la següent formació (d'esquerra a dreta)

  • Antoni Rabasco  -  Trompeta
  • Carles Mauné Mauné  -  Saxo tenor
  • Carles Mauné Alay  -  Saxo alt
  • Enric Llorà  -  Piano
  • Josep Joli  Blanch  -  Contrabaix i cantant
  • Antoni Vidal  -  Trompeta
  • Josep Túrias  -  Bateria
 
 
 
 

 
 
 
En Carles Mauné va fundar el conjunt MELODIC a Portbou, ja que no trobava pianista a Figueres i l'Enric Llorà era de Portbou.
 
Tocaven al Casino España, que en aquell moment era el Casino dels Duaners, agents de la policia, es a dir el Casino dels Senyors, com abans es deia; i també tocaven a La Congesta, que era la societat del poble.
 
Els músics anaven a Portbou amb el tren. Allà els esperava un camió per portar-los al local i quan acabaven el ball, a les dues o tres de la matinada el mateix camió els retornava a l'estació on havien d'esperar el primer tren que era a les sis del matí, per tornar a Figueres.
 
Aquesta orquestrina va durar una temporada, ja que a l'any 1953, en Carles Mauné va fundar l'orquestra PANAMA a Figueres, fins que es va jubilar a l'any 1965.
 
 
 
Moltes gràcies Josep Joli!!
 

 



dijous, 20 d’octubre de 2016

Racons i Records d'infantesa

Avui he anat a visitar els cosins de ca la Gràcia de Vilamacolum i he recordat moments viscuts de petita quan a l'estiu hi anava a passar alguns dies.

"Ca la Gràcia" és la casa pairal dels Mauné a Vilamacolum. És la història. Son els moments, les vivències....El meu avi Carles Mauné Alay hi va néixer i hi va conviure amb vuit germans més, que de grans van agafar camins ben diferents, paletes, ferrers, pagesos, frares i l'avi músic. Sempre he pensat com va poder ser músic en una llar de nou germans i ningú més de la família en havia sigut?

Aquí us deixo una petita mostra dels Racons i Records d'infantesa que avui he evocat.

I més avall, trobareu tres sardanes relacionades amb la casa pairal.



Quadre de punt de creu fet per la meva besàvia Rita Alay,
l'any 1878, quan tenia 16 anys




Els de Ca la Gràcia, en Quimet i la Rita Mauné


L'escolà, el guardià de la casa

 
 
Estrenada l'any 1962. Obligada de cobla.
 
 
Realitzat per Jordi Rubio 
 
 
Estrenada l'any 1981
 
 
 
Estrenada a l'Aplec de Vilamacolum, el 21/08/1977


dimecres, 19 d’octubre de 2016

Sardana EL BULLICI DE SANTA CREU


Sardana EL BULLICI DE SANTA CREU de Florenci Mauné. Interpretada al Concert del 29è Aplec de la Sardana de Tossa per la cobla La Principal del Llobregat. 8 d'octubre de 2016. 
Director Josep Cassú.
Presentat per Mercè Planas.                     





dimarts, 26 de juliol de 2016

Donació del mestre Jaume Cristau

A dia d'avui 26 de juliol de 2016, el mestre Jaume Cristau, m'ha fet donació d'unes partitures de Concert de la cobla-orquestra Caravana, arranjades pel meu pare Florenci Mauné de quan en era director els anys 1952-1956 passant així a engrossir l'arxiu dels Mauné, Carles i Florenci. Anys més tard en Jaume també en va ser director artístic.

En Jaume Cristau va ser deixeble d'en Mauné i sempre ha dit que la seva primera sardana TERRA I MAR, va ser escrita amb l'ajut del seu mestre de solfeig, Florenci Mauné. 

El 29 de juliol d'aquest any, en Jaume Cristau serà present al Festival d'estiu de cobles i compositors a Tiana, on li dedicaran una audició sencera.

El novembre de 2013, en Jaume Cristau i jo, Montserrat Mauné, vam editar un CD (De tu a tu) amb sardanes dels dos mestres.

DE TU A TU  (en podeu veure l'entrada)


 


 



diumenge, 28 de febrer de 2016

27 de febrer de 2016

El 27 de febrer de 2016, ens ha deixat la meva mare Isabel Roca Montalat a l'edat de 87 anys.

 
Per tu mare, la sardana Isabel que et va dedicar el pare, i escrita al desembre de 1947.
 
 
 
I també la sardana El 10 de gener, que de manera anecdòtica cal dir que fou prohibida per la censura franquista en pensar-se que es tractava d'una data relativa a algun esdeveniment de caire polític. En canvi es la data en què els meus pares es van prometre i si escolteu bé, sentireu la tramuntana que feia aquell dia. Escrita al mes d'abril de 1947