PRESENTACIÓ

Benvolguts:

En aquest blog, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d'un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d'ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l'abast de tots vosaltres.
Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l'acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D'aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l'ús apropiat.
Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l'ajut i la col·laboració, i el més important, l'alé i l'empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Montserrat Mauné


diumenge, 15 de desembre de 2013

Biografia de CARLES MAUNÉ i ALAY



CARLES MAUNÉ i ALAY

Va néixer a Vilamacolum el dia 1 de Maig de 1899 i va morir a Figueres el dia 3 de Setembre de 1985.
Músic i compositor català.

Fou instrumentista de tible, tenora i clarinet i saxòfon.
Va estudiar solfeig i clarinet amb Josep Riera i Bolasell i tenora amb Fèlix Sans i Camps. Més endavant completaria els seus estudis de tenora amb el mestre Josep Baró Güell , que al mateix temps l’ensinistrà en les disciplines de composició, harmonia i instrumentació. 
Va actuar a les següents formacions: Els Rovira (Bordils, 1917), Els Gironins (Girona, 1918), Figueras (Girona, 1919), La Principal de l’Escala (1920) i Antiga Pep (Figueres, 1921); en aquesta darrera hi va restar fins a la dissolució l'any 1952, amb el parèntesi de la seva estada a l’Àfrica en compliment dels deures militars. Al 1953, va fundar la Cobla-orquestra Panamà , on tocava el clarinet, el saxo i a les sardanes el tible o la tenora, segons convingués. Aquesta formació fou titular de la “Societat Coral Erato” de Figueres fins l’any 1965, quan Carles Mauné es va jubilar.

Va ser compositor de vàries sardanes com: La pageseta, Amistat, Flor d’ametller, etc.
Normalment, firmava les seves sardanes amb el segon cognom, Alay , per que no hi hagués confusió amb les del seu fill, Florenci.

Trobaràs més informació en aquesta entrada de la Vikipèdia: