PRESENTACIÓ

Benvolguts:

En aquest blog, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d'un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d'ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l'abast de tots vosaltres.
Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l'acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D'aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l'ús apropiat.
Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l'ajut i la col·laboració, i el més important, l'alé i l'empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Montserrat Mauné


dijous, 19 de desembre del 2013

MAUNÉ I ELS SEUS DINÀMICS



A l'any 1965, en Florenci Mauné, tip de córrer món, va decidir crear un conjunt de música moderna i fer desplaçaments més curts i al mateix temps anar a dormir cada dia a casa. El conjunt es va anomenar Mauné y sus Dinamik's i amb el temps passà a dir-se Mauné i els seus Dinàmics. Estava format per 5 excel·lents músics: 
Florenci Mauné: Director, piano i claviolina elèctric
Joan Puig: Cantant, saxo, clarinet, tenora i guitarra elèctrica
Josep Joli: Guitarra baixa (elèctrica) i violí
Eduard Pomés: Saxo, clarinet i violí
Toni Gadea: bateria


 Mauné i els seus Dinàmics. Any 1965. Tema de fons, L'Emigrant. Arranjament fet per Florenci Mauné, destacant la introducció de la Tenora a la música ballable, com a innovació de cobla-fusió.


Ben aviat es feren remarcar entre les orquestrines "pop" més importants de Catalunya. 

És de tenir en compte la gran vista comercial que tingué en Mauné. Fou el pioner de portar dos teclats i d'incorporar la tenora a la música ballable.

Cal destacar els dos discos de Tenora 66, amb peces com L'Emigrant o Per tu ploro, enregistrats per Edigsa. I dos discos de ballables amb peces com Hola Juventud, Cadaqués.....enregistrats per Sandiego.

Als anys 1968-69 hi van haver canvis de formació, va plegar en Toni Gadea i en el seu lloc hi va entrar en Gil. Al mateix temps, en Mauné va incorporar en Josep Mª Surrell com a guitarra elèctrica, amb la intenció que el substituís al piano. Als 45 anys, es volia dedicar més a la família i al negoci familiar que tenia i portar només la direcció, arranjaments i contractació del conjunt, però una embòlia cerebral en plena actuació, el va deixar impossibilitat quan estava en la plenitud del seu art. Va perdre el llegir, l'escriure i el més important per ell, la música.



Cap comentari: