PRESENTACIÓ

Benvolguts:

En aquest blog, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d'un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d'ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l'abast de tots vosaltres.
Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l'acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D'aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l'ús apropiat.
Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l'ajut i la col·laboració, i el més important, l'alé i l'empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Montserrat Mauné


dijous, 20 d’octubre de 2016

Racons i Records d'infantesa

Avui he anat a visitar els cosins de ca la Gràcia de Vilamacolum i he recordat moments viscuts de petita quan a l'estiu hi anava a passar alguns dies.

"Ca la Gràcia" és la casa pairal dels Mauné a Vilamacolum. És la història. Son els moments, les vivències....El meu avi Carles Mauné Alay hi va néixer i hi va conviure amb vuit germans més, que de grans van agafar camins ben diferents, paletes, ferrers, pagesos, frares i l'avi músic. Sempre he pensat com va poder ser músic en una llar de nou germans i ningú més de la família en havia sigut?

Aquí us deixo una petita mostra dels Racons i Records d'infantesa que avui he evocat.

I més avall, trobareu tres sardanes relacionades amb la casa pairal.



Quadre de punt de creu fet per la meva besàvia Rita Alay,
l'any 1878, quan tenia 16 anys




Els de Ca la Gràcia, en Quimet i la Rita Mauné


L'escolà, el guardià de la casa

 
 
Estrenada l'any 1962. Obligada de cobla.
 
 
Realitzat per Jordi Rubio 
 
 
Estrenada l'any 1981
 
 
 
Estrenada a l'Aplec de Vilamacolum, el 21/08/1977


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.